Argumento de Costumari de Records
És aquest un llibre fet amb gust. Potser queda lleig que ho diga jo, que en sóc l’autor, però així és. Sé el que m’ha costat i tot el que ha suposat per a mi, que és molt i ve de molt lluny, potser de quan era menudet i ja percebia el significat d’algunes coses que a la llarga havien de configurar el meu particular camí de vida: la llengua, la terra, la mar, la tradició familiar, la cultura popular... Ara es presenta sota el títol Costumari de records, un títol que naturalment remet a aquest espai, el meu benvolgut blog, que batega des de l’any 2008 i que sempre m’ha resultat una font d’inspiració, refugi de totes aquelles dèries invisibles que configuren la nostra identitat actual, tot d’un plegat, la nostra memòria col·lectiva, la dels valencians. No es tracta d’un costumari convencional, no, ni de bon tros. Jo no sóc antropòleg ni historiador, simplement sóc un veí al servei d’un raconet del país que acumula paraules, records, perfums i una bona dosi de tendresa i romanticisme no del tot estimada pel conjunt dels seus habitants. A grans trets, l’obra editada ara per 3i4 reflexiona sobre el nostre passat més recent i desgrana a poc a poc uns detalls que conviuen avui entre nosaltres i que ens poden donar les claus per a entendre qui som i d’on venim. Fa poc em preguntaven per què escrivia sobre aquestes coses, sobre els costums i les tradicions, en qui pensava quan ho feia... La resposta, no us vull enganyar, fou mediocre, una obvietat darrere d’una altra que en absolut no va convéncer a la persona interessada, ni tampoc a un servidor, per què dir el contrari. Tanmateix, després de pegar-li algunes voltes i de pensar sobre tot el que comporta el procés literari que porte entre mans, puc dir que si escric el que escric és perquè vull, perquè m’encanta fer-ho, perquè em naix del meu dedins. Sóc el primer que es creu el que escric i el primer que es veu reflectit línia rere línia. I això m’ompli, i tant que m’ompli, no us ho podeu imaginar. És quelcom així com una força explosiva que duc amagada i que, de tant en tant, he de traure en forma de lletra impresa. I ves per on a la gent li agrada, perquè així m’ho fa saber, sobretot la gent que conec, amb la que tinc confiança, la meua gent, a la qual sempre estaré agraïda perquè tots són companys de viatge, veïns d’aquesta terra, amics que com jo anhelen un futur en pau i en harmonia amb les nostres arrels.0
Hakaiju 04
¡trágate Ese Sapo! 21 Estrategias para Triunfar Combatiendo la Procrastinación
Pack Edt: Gals. Vol 2 a 6
Alan Moore Storyteller