Sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de Betum perd progressivament la noció de la seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot del seu sexe, i no sembla que s'escarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. Potser no és capaç de fer-ho, o s'hi resisteix. Però de mica en mica ens deixa intuir una història sòrdida que tant pot ser un malson d'infantesa com una recança recent. O totes dues coses.
Al costat d'aquest personatge —a la seva falda, si hi accedim, o amb ell al damunt, si no vigilem— assistirem a estranyes persecucions dintre d'un pis de ciutat que no és del tot segur que sigui el seu. I l'acompanyarem al llarg del camí que va del poble al riu, més enllà del convent enrunat. O pel sender que, des del mas, porta a un gorg d'aigües negres.
Enric Virgili (Barcelona 1965) ha publicat els llibres de poesia Mamut (2004) i Peu de rei (2006). Betum és la seva primera novel·la.
Estampas Malignas
To Love Ru 12
No Despertéis Al Ser que Duerme
Pax Romana (cult Comics)