Mur

Argumento de Mur

«M’assec a taula amb la flor del gessamí
i el perfum esglaonat de la violeta
nocturna. M’acompanya la sagacitat
del mosquit, camuflat al revers de les ones
acústiques. Percebo el mastegar estellós
del corc, la parpella atenta del mort
que vigila el pas dels peixets de plata.
I el minut, que es refreda al fons del plat.
I les ombres, que llisquen paret avall
mentre dispenso l’oli de la memòria
a la filera inacabable dels absents.» 1