En un dels paràgrafs d'aquest llibre, Teresa Pàmies ens adverteix: Conviure amb la mort no és pactar, dialogar, consensuar el dia a dia amb ella. És un forcejament que, a la llarga, guanyarà la mort, però la vida s'enforteix en resistir l'embranzida, en superar una malaltia, en reviscolar l'ànim decaigut, en sentir-se estimat i respectat, i satisfer, de tant en tant, els batecs de la carn i les pretensions de l'ego.
Filòsofs, pensadors i poetes de tots els temps han escrit abastament sobre la mort, amb una mirada lúcida i serena. Teresa Pàmies a Conviure amb la mort aborda aquest tema i transcriu alguns dels fragments més significatius de la literatura per ajudar-nos a reflexionar i a entendre la mort, com un procés natural que forma part, des del moment de néixer, de la nostra pròpia vida. No obstant això, aprendre a conviure amb la mort vol dir, també, lluitar-hi per enfortir la nostra existència, i no deixar mai de viure amb plenitud.