—Carola! —deia la veu—. Carola!
—Sí —respon la Carola—. Què passa?
La Carola, precisament, no és de les que es deixen endur pels
nervis; no obstant això, no pot evitar empipar-se com una mona
quan el monstre que s’amaga sota el seu llit la pren amb el pingüí de peluix. La intrèpida Carola ens ensenya a desarmar les nostres pors amb arguments molt convincents: això de tenir por és una estupidesa inútil; qui no en té, disposa de més temps per jugar.
Crónicas de Jerusalén
Heptameron
Me Gusta Internet
Ranman 1/2 05. Edicion Integral